Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) va néixer a Frankfurt am Main. Va començar els seus estudis de Dret a Leipzig, però els va haver d'abandonar a causa d'una malaltia durant la qual, establert a Frankfurt, es va interessar per camps tan dispars com la filosofia ocultista, l'astrologia i l'alquímia. L'any 1770 es va traslladar a Estrasburg per continuar estudiant Dret, i va ser allà on va conèixer Friederike Brion, model pels personatges femenins de les seves obres, al filòsof i crític literari Johann Gottfried Herder, responsable directe de l'abandonament per part de Goethe dels preceptes de classicisme francès per l'expressió directa de les emocions, que desembocaria en la col·laboració en
Sobre l'estil i l'art alemany (1773), manifest del moviment
Sturm und Drang, germen del romanticisme alemany. L'any següent va publicar
Els sofriments del jove Werther, considerada com la primera novel·la representativa de la literatura moderna. El 1775 Carles August de Saxònia-Weimar-Eisenach, el va convidar a viure i treballar a la capital, un dels centres literaris i intel·lectuals d'Alemanya, el que va suposar una época crucial per al desenvolupament i la maduresa tant literària com intel·lectual de Goethe, que va viure a Weimar fins al dia de la seva mort. Allà va començar a treballar en algunes de les seves obres més famoses, com
Ifigènia a Tàurida (1786) i
Faust, poema dramàtic que sotmetria a canvis després de la seva estància a Itàlia entre el 1786 i el 1788 i la primera part del qual va publicar l'any 1808 (i que continuaria revisant periódicament fins poc abans de morir). També va acabar les obres dramàtiques que fundarien el classicisme alemany:
Egmont (1775) i
Torquato Tasso (1789). En tornar a Weimar va escriure, entre d'altres obres capitals, els poemes de
Elegies romanes (1795) i
Divan occidental-oriental (1819), el poema èpic
Herman i Dorothea (1797), les novel·les
Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister (1796),
Les afinitats electives (1809),
El anys itinerants de Wilhelm Meister (1821), el llibre
Viatge a Itàlia (1816), la seva autobiografia
Poesia i veritat (1811-1833), i la segona part del seu poema dramàtic
Faust, publicada pòstumament l'ant 1832.